Page 57 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
En el pròxim apartat aclarirem el significat de les diverses categories pro- fessionals del professorat que passà per l’Institut: catedràtic interí, catedràtic numerari, encarregat de curs o ajudant interí, i com s’hi accedia. Farem una relació, creiem que completa, de tots els docents que impartiren classe a l’Ins- titut. A part hem considerat el període de la guerra. No podíem oblidar que, dintre d’aquest col·lectiu professional, hi havia figures de reconegut prestigi acadèmic i científic que no foren alienes a les qüestions culturals, polítiques i socials de la ciutat. Per acabar, hem volgut aportar informació que prova el compromís de molts professors i professores amb la ciutat que els va acollir.
5.2. Escala professional i accés a la funció docent
Marcel·lí Domingo Sanjuan fou el primer Ministre de la Segona Repúbli- ca que s’ocupà de l’educació. Es féu càrrec del Ministeri d’Instrucció Públi- ca i Belles Arts durant els huit mesos del nou règim, mentre durà el govern provisional. Nomenà director general de Primera Ensenyança Rodolf Llopis Ferrándiz. Tots dos, el ministre i el director general, mestres i amb vincles amb la Institució Lliure d’Ensenyança. Tots dos, també, convençuts i decidits a «elevar el tono cultural del español medio», i sabien que, per aconseguir-ho, calien més centres educatius i «una capacitación del personal que habia de ocuparlos».1
Els màxims responsables d’Instrucció Pública escomenteren, entre d’al- tres, l’anul·lació de la legislació aprovada durant la dictadura de Primo de Rivera que ordenava l’educació. Així, per exemple, el decret d’agost de 19312 reforma el Pla d’Estudis de 1926,3 es recupera el de 19034 amb algunes modi- ficacions. En aquest document s’especificava l’escala professional i la planti- lla del professorat que corresponia a un centre públic de segona ensenyança. De forma resumida, el claustre d’un institut estava constituït per un catedràtic de cada assignatura, un professor de Dibuix i un capellà; a més s’havia creat un cos d’auxiliars d’instituts i cada centre tenia un professor auxiliar numerari de la Secció de Ciències, i un altre de la Secció de Lletres, dos de Dibuix i un altre d’idiomes, aquest professorat estava encarregat de substituir els catedrà-
1. Claudio Lozano Seija, La Educación Republicana 1931-1939, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1980, p. 71.
2. GM, núm. 220, 08/08/1931, p. 1058-1061.
3. GM, núm. 240, 28/08/1926, p. 1234-1239.
4. GM, núm. 231, 19/08/1901 i núm. 259, 16/09/1903.
58