Page 61 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
Balbino Barceló Galiana; de la Secció de Lletres, Sebastián Rivera Serrano, Odón González Ochoa, Juan Orts Román i Lorenzo Torres Serrano; d’Edu- cació Física, Jerónimo Sánchez Pascual; de Caligrafia, Adelardo Llopis Ruiz, i de Dibuix, Rafael Canales Mira-Perceval. Era la resposta a la convocatòria que havia fet el nou director de l’Institut, José Martínez Illán, a tots els doctors i llicenciats.19
Podem assolir el coneixement de tot el professorat que participà durant cada curs a l’Institut, tanmateix difícilment arribarem a experimentar què es va sentir a la ciutat amb la inauguració del centre de batxillerat. Però ens ajudarà saber que els primers governs de la Segona República posaren molt d’interés a dignificar la professió d’ensenyant i contribuí, de manera decisiva, al canvi en la valoració que feia la societat d’un mestre o un professor. A més, eren moments d’eufòria general per la cultura, «nunca se ha conocido en las masas españolas un deseo tan fuerte de aprender».20 Tot plegat, creiem que influí en l’ampla resposta que els llicenciats que vivien a Elx, nascuts o nouvinguts, donaren a la crida feta pel director durant el mes de març de 1932 per a cobrir places d’ajudant interí. Es presentaren setze instàncies en total,21 i entre els sol·licitants hi trobem: tres llicenciats en Medicina; dos en Farmàcia; quate en Dret, entre els quals hi havia un notari, un fiscal i el secretari de l’Ajuntament d’Elx; dos rectors, etc. Finalment foren contractats els que han sigut esmentats en el paràgraf anterior. Caldria afegir que la meitat d’ells manifestaren en la sol·licitud tenir experiència docent, assolida en col·legis de la ciutat.
Per atendre totes aquestes dotacions de professorat, el govern aprovà parti- des pressupostàries extraordinàries.22
El curs 1931/32, per al primer Institut de la ciutat, fou molt anòmal des del punt de vista acadèmic: en particular curt i amb un claustre incomplet fins a úl- tima hora. Però, molt és el que es féu, ja que, coincidí la inauguració del centre amb el de la Segona República, l’assentament dels nous càrrecs en el Ministeri d’Instrucció i la revisió de la legilaslació que s’havia dictat des d’aquest en el passat. Vist des d’ara i amb la documentació a les mans, s’hagué de viure un ritme de vertigen.
Però, com hem dit, tot i les disposicions legals d’urgència i les mesures locals que s’adoptaren, aquest Institut no tingué un claustre complet i estable
19. BOP d’Alacant, núm. 72, 28/03/1932, p. 3.
20. R. Llopis, op.cit, p. 32.
21. Lligall d’expedients del professorat de l’Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx, AIJJA. 22. GM, núm. 171, 19/06/1932, p. 2019.
62