Page 63 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
cir alguns professors del primer any, conseqüència de l’arribada dels primers catedràtics numeraris: Ildefonso Grande Ramos (Francés), José Cardona Mer- cadal (Història Natural), Luis Castaño Reguero (Física i Química) i Joaquín Vela Gonzalo (Agricultura). Veiem, però, que són pocs els catedràtics nume- raris que vénen aquest curs. En el treball anterior26 ja evidenciàvem que, de la documentació que manejàvem, se sospitava que el claustre de professorat, i la composició dels equips directius, no tingué continuïtat; els canvis continus dificultaren l’arrelament a la ciutat i l’assentament d’un projecte acadèmic de l’Institut. Ara podem confirmar les sospites, amb les dades de tot el profes- sorat que passà per l’Institut d’Elx. No obstant això, així com hi ha rècords d’escassa permanència al centre de determinats catedràtics numeraris Ilde- fonso Ramos Grande, un curs; Joaquín González Sáenz, sis mesos; Rafael Reyes Rodríguez, quatre mesos; José García Isidro, trenta dies; Miguel Durán Aguilar, dinou dies; etc., també hi hagué un professorat que, amb la condició de catedràtic o la d’ajudant interí, impartí classes a l’Institut diversos anys seguits: entre els primers Luís Castaño Reguero, set anys; José Andreo Garcia, quatre anys i Jaquín Vela Gonzalo, tres anys, i d’entre els ajudants destaquen per la continuïtat, Andrés Tarí Navarro, des de la fundació fins a l’inici de la guerra, i José Picó Ripoll durant tota la vida de l’Institut.
A meitat de juny de 1933 es nomenat un nou titular per al Ministeri d’Ins- trucció Pública,27 Francisco J. Barnés Salinas. La política dels primers governs de la República fou reduir el pes de l’escolartizació en centres privats enfront dels públics i, sobretot, esborrar el protagonisme que en l’educació havia tin- gut fins aleshores l’Església en favor de l’Estat.28 La Llei de Congregacions i Confessions religioses ho deia clar i ras: «Las Órdenes y Congregaciones religiosas no podrán dedicar-se al ejercicio de la enseñanza», i en l’article se- güent es feia explícita la urgència amb què es volia actuar: «El ejercicio de la enseñanza por las Órdenes y Congregaciones religiosas cesará el 1o de Octu- bre próximo». Aquesta legislació contundent de segur sotmeté les actuacions del Ministeri d’Instrucció a un ritme de vertigen; aquesta institució tenia la responsabilitat de desplegar i aplicar la llei en l’àmbit educatiu. El primer que
26. Vicent F. Soler Selva, «Notes per a la Història de l’Institut Nacional de Segona ensenyança d’Elx (1931- 1939)», La Rella, 22 (2009), 79-97.
27. Des de la proclamació de la Segona República fins a l’inici de la Guerra Civil passaren pel Ministeri d’Instrucció dotze persones com a titulars, en un successió de vint canvis ministerials. Francisco Barnés només duraria tres mesos en el càrrec.
28. Decret sobre els jesuïtes i l’ensenyament (GM, 29/01/1932); supressió de la religió de tots els centres depenents del Ministeri (GM, 17/03/1932); «Ley de Congregaciones y Confesiones religiosas» (GM, 03/06/1933).
64