Page 62 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

en els seus inicis. De vegades començava el curs amb algunes vacants sense cobrir,23 la bona voluntat del professorat, ja s’ha dit, resolia els problemes.
L’any 1932 començà amb una Constitució aprovada, un ministre d’Instruc- ció nou, Fernando de los Ríos Urruti, institucionista, i amb una empenta reno- vadora al Ministeri igual o major que durant els primer mesos de la República. A finals de l’any anterior s’havia aprovat un nou reglament, encara que amb caràcter transitori i provisional com s’adverteix al preàmbul, per a regular les oposicions per a la provisió de càtedres d’Instituts Nacionals de Segona Ense- nyança. Les reformes educatives contemplaven la millora en la formació dels docents. Amb aquesta finalitat el nou ministre autoritza en gener la creació a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid d’una Secció de Pedagogia.24 S’hi estendrien tres classes de títols: certificats d’estudis peda- gògics, llicenciatura en Pedagogia i doctorat en Pedagogia. A l’article tercer es diu: «El certificado de estudios pedagógicos habilitará a los Licenciados en Filosofia y Letras o en Ciencias para oposiciones a Cátedras de Institutos», es recorda que per a l’obtenció d’aquest certificat «se necesitarà un mínimo de escolaridad de un año». Més endavant, s’aclareix que encara no era obligatori el certificat per a aquells que en el moment de la publicació estaven en portes de ser llicenciats.
Per tal de donar normalitat a l’ocupació de les càtedres dels instituts, el Ministeri convocà oposicions al maig de 1932, regides amb el nou reglament. En el decret25 de juny del mateix any trobem que ixen a concurs les càtedres de Filosofia, Llengua Francesa, Llengua Llatina, Agricultura, Matemàtiques, Física i Química i Història Natural de l’Institut d’Elx, la qual cosa constituïa un signe de consolidació del centre. Entre els opositors que opten a les places indicades entre parèntesi, i que el 1932 foren professors del centre, hi trobem: Eulogio Ramos Gangoso (Filosofia), Diego José Cordero González (Filosofia i Llengua Llatina); Manuel Marín Peña (Llengua Llatina), María del Carmen Sainz Ayllón (Llengua Llatina); José Martínez Illán (Agricultura), Antonio Torres Castaño (Agricultura); Justo José Gil González (Matemàtiques); cap professor d’Elx es presentarà a les oposicions de Física i Química i Història Natural. No es convocà cap plaça de Geografia i Història.
Com que els catedràtics interins i els ajudants interins eren nomenats per a un curs només, durant el següent, 1932/33, a l’Institut d’Elx deixen d’exer-
23. El Ilicitano, 05/11/1932, referència PH26, BPME. 24. GM, núm. 29, 29/01/1932, p. 732-733.
25. GM, núm. 177, 25/06/1832, p. 2154-2156.
63
5. El professorat