Page 98 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

6.1. Introducció
El destinatari i protagonista principal de l’educació és l’alumne, «entre los términos de la educación ―educando y educador― el educando es, sin duda el primero en razón. El educando es una categoría pura que sólo exige la exis- tencia del ser. El educador constituye una categoría de segundo grado».1
Els adults, i més en particular un sector reduït d’aquests, intenten plani- ficar la societat futura a través del sistema educatiu. Des de la implantació generalitzada de l’escolarització, l’escola ha esdevingut un instrument clau en la transmissió del model de societat que es pretenia perpetuar o, per a altres, al model al que s’aspirava. Encara més, dificultar l’alfabetització dels ciuta- dans i ciutadanes o ampliar l’escolarització ja respon a dos concepcions ben diferenciades d’entendre i d’organitzar les societats. Pensar en la transforma- ció d’aquesta passa per repensar-se l’educació de la població que conforma aqueixa societat.
Les forces que emergiren a l’Estat espanyol durant el segle XIX reclamant una transformació de la societat parlaven de la necessitat de canvis en l’educa- ció. La coeducació, per exemple, es promou des de la concepció de la igualtat de drets entre la dona i l’home i aquesta reivindicació no pot desembocar més que, quan es replegaren provisionalment les forces conservadores, en el dret al sufragi universal de la dona durant la Segona República. Les forces conservadores, pel contrari, es mantenien en la creença generalitzada que «la coeducación podía conducir al sujeto a un punto de ruptura moral».2
Admetre per al sistema educatiu la sobirania de la ciència respecte a la fe i que la primera no és un llegat immutable sinó una conquesta de l’esperit sot- mesa a interpretació i crítica, és inseparable de la reivindicació de la secularit- zació de l’escola. A més a més, si l’objectiu del sistema educatiu no es redueix a preparar els seus alumnes per a ser un dia advocats o enginyers sinó per a ser sobretot homes i dones capaces de dirigir-se en la vida, estarem propiciant formes autònomes i democràtiques front a la formació d’elits dominants.
Si hom reivindica, amb Giner de los Ríos, «neutralidad rigurosa [a l’aula] en todo aquello que divide y apasiona al hombre», front a «es preciso apro- vechar para su formación, ese tesoro intacto y limpio que tan prontamente les
1. Joaquín Xirau, Manuel B. Cossío y la educación en España, Ariel, Barcelona, 1969, p. 123.
2. Antonio Molero Pintado, La Institución Libre de Enseñanza. Un proyecto de reforma pedagógica,
Biblioteca Nueva, Madrid, 2000, p. 94.
99