Page 100 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

A aquest nivell educatiu, en el seu origen, només tenia accés una reduïda elit, provinent de famílies acomodades i urbanes. Durant molt de temps, els estudiants de batxillerat no excediran el 2% de la població en edat de cursar aquests estudis. A més, el gros de la població d’estudiants era masculina, fins al 1871 no s’autoritzà la inscripció de la primera dona,4 trenta anys després només cursaven batxillerat 44 dones d’una població total d’aquest nivell edu- catiu de 32.253 alumnes.5 El salt definitiu de la incorporació de la dona al bat- xillerat es donarà amb la Segona República, d’un 0,93% de xiques a les aules en el curs 1909/10 es passà al 31,6% durant la República6.
El currículum que configurà el batxillerat inicial és classista, i per sobre de tot literari i humanista. El model d’educació secundària, des de la seua invenció, fins els primers anys del segle XX, experimentà, si més no sobre el paper, molts canvis: només entre 1873 i 1903, el batxillerat tingué vuit re- formes curriculars. Tot plegat acabà estructurant amb el temps una educació secundària amb un nucli fonamental de matèries científiques: Matemàtiques, Ciències Naturals, Física, Química; i un altre humanístic: Llatí, Llengua Es- panyola, Filosofia, Geografia, Història. La religió s’arrossegarà des de la fun- dació d’aquests estudis i només durant el curt període de temps de la Segona República, va romandre fora del currículum oficial. Altres disciplines com el Dibuix, la Gimnàstica i el Francés s’afegiran amb el temps. I encara unes altres com Cal·ligrafia, Tècnica Industrial i Agrícola, etc. apareixien de mane- ra intermitent en els diferents plans d’estudis que se succeïren. En qualsevol cas, el batxillerat que s’acabà configurant té una clara orientació teòrica des del punt de vista de l’ensenyament, amb un evident rebuig de les manifestaci- ons tècnic professionals.7 Després de les reformes de 1900, 1901 i 1903 dels plans d’estudis, s’entrà en un període d’estabilitat legislativa que durà quasi un quart de segle. Al llarg de les primeres dècades del segle XX, es mantin- drà viva la discussió sobre la metodologia general que amarà l’ensenyament
4. Amb la condició que estudiara en règim d’ensenyament domèstic, és a dir, a casa, i es comprometera a no fer servir el títol de batxillerat per exercir cap professió. Caldria esperar a la primera dècada del segle XX perquè la matricula de la dona fora admesa oficialment als instituts de segona ensenyança.
5. Agustín Escolano Benito, «La Educación Secundaria en España. Orígenes y Nuevos Desarrollos», en La Enseñanza Secundaria y el Instituto Zorrilla. Ciento cincuenta años formando la sociedad de Castilla y León, IES Zorrilla, Valladolid, 2009, p. 18.
6. Antonio Viñao, 2009, «Del Bachillerato de Elite a la Educación Secundaria para Todos (España, Siglo XX)», en La Enseñanza Secundaria y el Instituto Zorrilla. Ciento cincuenta años formando la sociedad de Castilla y León, Edita IES Zorrilla, Valladolid. p. 30.
7. A l’Estat espanyol, caldrà esperar fins el 1949 perquè es cree un batxillerat laboral o tècnic, que s’extin- girà en el curs 1971/72.
101
6. L’alumnat