Page 302 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Tot l’estudi era memorístic, de raonament, n’hi havia poc. La meua promoció tenia la possibilitat de presentar-se com a màxim a quatre convocatòries de l’examen d’Estat, si s’esgotaven, et passaven a un altre pla d’estudis. Així que aprovàrem; no sé si és que obriren la mà.
Els professors no tenien cap espai per a ells.
El balanç que faria del meu pas pel Col·legi l’Assumpció el resumiria dient que apropiat al temps que es vivia. Des del punt de vista actual, lamentable. Professorat molt mal pagat, menesterós; col·legi sense dotacions de cap classe..., de redaccions zero, ja et dic, set anys de llatí, per exemple, i, encara que no era bon estudiant, no saber-ne ni papa. Llavors algú es preguntarà com s’aprovà el llatí de l’examen d’Estat..., doncs, jugant-te-la a imaginació literària, el recurs que un tenia; quant al Grec, no sé com el vaig aprovar, no sé si algú em passà la traducció, i respecte de la resta d’assignatures... a la quarta va sonar la flauta. Per sobre de tot em va salvar la redacció, el professor que ens acompanyava em digué que si no treia un zero en altres assignatures de les quals m’examinava, aprovaria ja que havia obtingut un nou en Història. Recorde, per exemple, una pregunta de Religió, «¿Clases de culto?», i jo sense tindre ni idea, vaig començar a dir el primer que em va venir al cap «dulía..., latría....», i des del tribunal em deien «dulía, latría... sí, sí, siga», ho acabà el membre del tribunal i així vaig passar.
El factor econòmic era determinant per a poder continuar estudis universitaris. El meu pare, per exemple, no m’hauria pogut pagar cap carrera si no haguera tingut família a València. La majoria dels companys que recorde que acabaren es quedaren ací a Elx, no feren estudis universitaris. Quan et trobaves algú d’Elx a València, que eren molt escassos, resultava ser d’una altra promoció.
En quart em donà classe don Luis Chorro, el que seria més tard alcalde d’Elx i que era més tonto que fet d’encàrrec. No sé si era feixista o simplement per osmosi..., adoptà el semblant dels que havien triomfat, i ací el tenies amb el seu bigoti retallat fent classes de Filosofia.
Veia la vida que feia el meu pare com a metge, que passava moltes dificultats, i, en lloc de Medicina em vaig matricular en la facultat de Dret. Quan li ho vaig dir al meua pare, pense fins i tot que se n’alegrà. Els estudis de Dret, per diversos motius, els vaig començar a València, vaig fer assignatures a les universitats d’Oviedo i Salamanca i els vaig acabar a València. A Salamanca aniria un poc més tard a exercir de periodista, amb el meu primer treball.
302