Page 300 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
paraula marginació, se sobrevivia. En aquell temps, en eixir de l’escola, era un esport anar amb alguna d’esta gent a agarrar fruita..., estos xicons sabien on i en quin moment es podien trobar pomes, on estava el millor albercoquer; anàvem al mercat a esperar els carros que venien del camp i abordar-los per darrere... Eren anys de fam. A ma casa, la casa d’un metge, si no hi havia una cosa n’hi havia una altra, perquè el pacient que no podia pagar en diners deixava un pollastre o una cistella del que fóra; a ma casa, recorde que, en un lavabo xicotet de la casa, sempre hi havia un conill o un titot..., ho recorde per les protestes a ma mare, dient-li que aquell era el meu lavabo (riu). Però en les cases dels meus amics, no res. En el barri de l’Alpuixarra destacava el forner, un individu alt, guapo..., que agafà la sífilis; en aquells anys es clar qualsevol cosa relacionada amb el sexe, amb les primeres nocions de sexe, eren absolutament salvatges.
Els que vivien a la Glorieta, en els llocs més nobles, tenien altre tipus de relació. Es trobaven per exemple en els locals d’Acción Católica, o després en el Casino, tenien un altre cercle social, al qual jo també pertanyia, de manera que els dissabtes i diumenges jo podia anar al Casino a ballar, durant la meua adolescència.
D’entreteniments en el Col·legi no n’hi havia cap, més enllà de pegar xuts a una pilota de drap o de goma amb dos pedres per a marcar una porteria, jugar a la pareteta..., després, quan no estaves en el Col·legi, i tenies la sort de tindre a prop un hort com el que hi havia on ara està el Col·legi Ferrández Cruz, practicaves el futbol; també jugàvem un joc que consistia a agafar-se un a una finestra i formar una filera de xics agafats un a l’altre i l’últim havia de botar per sobre de la filera el màxim possible.
No recorde violència, tot i que es parlava de la rivalitat entre els barris, l’Alpuixarra, el Pla, el Raval, les Portes Encarnaes..., però crec que això era més llegenda del passat, del clímax viscut durant la Guerra Civil. Jo no recorde cap enfrontament, ni la vegada que férem una banda armada de cascabots (riu)..., mai vaig veure les guerres entre barris. De major, quan en el Parc Esportiu es va construir una piscina i una pista de bàsquet, que no era més que un pal amb un cèrcol, d’allò més elemental; en aquell temps, jo era nedador. De fet, havia estat anant amb bicicleta amb un amic a una piscina d’Albatera o d’Asp. El cinema també era un entreteniment, encara recorde el dia que s’estrenà Gilda..., escamots de feixistes, d’imbècils, posant cartells sobre la pissarra que anunciava la pel·lícula; hi havia dos sales, el Coliseo i l’Ideal, hi véiem pel·lícules com Tambores atacan, Fu Manchú, El Moicano. Quan estudiàvem batxillerat, ja més homenets, anàvem al Casino a veure ballar; ballar, i..., de més grans, fins i tot, preníem una copa de conyac o un
300