Page 21 - Las Clarisas en Elche

en nom de custodi e prelat de la dita custòdia de Múrsia, volgués e li plagués pendre posessió de una casa que lo dit en Johan de Alenda a comprat, en nom de majordom del dit magnífich Consell de la dita vila, d’en Bernat Perpinyà, la qual dita casa està situada fora dels murs de la dita vila que afronta de dues pars ab ca- rrers públichs e de part de mig jorn, ab carrer públich, céquia en mitg, e de part de llevant, ab casses de Johan de Agueda, e ab casses de la viuda de Johan Rabades e de Ginés de Soria e de la viuda de Jaume Despuig e de Pere Agulló e de Jaume Selva e de Pere Daroca e de Jaume Soria, en part va céquia per mitg, segons que de les dites afrontacions consta en lo acte de la compra feta per lo dit en Johan de Alenda en lo dit nom del dit en Bernat Perpinyà, en [...] de vint y set dies del dit mes de mag, ab una saboneria e hort, ab aygua, per a fer en la dita saboneria e hort ab aygua un monestir de monges de l’horde de Senta Clara e subjectes a la dita cus- tòdia de Múrsia sots invocatió la dita casa, del benaventurat Sent Jordi, en llohor e glòria de Nostre Señor Déu y honrra del dit ilustre señor adelantat y de la dita vila y benefisi de moltes religioses que en la dita casa poran viure en servisi de Nostre Señor Déu, com ells tots cults dits homs lo demanen per a pendre la dita posessió de casa e que pose en hobra lo dit monestir e li requiren per los dits esguarts prenga la posessió de la dita casa e intruexca lo dit monestir com ells ab lo present acte, li consignen en lo dit nom del dit horde del benaventurat Sent Francés e transporten la dita casa, saboneria, hort e aygua e tot lo en aquella contengut e totes dites afron- tacions per a ésser fet lo dit monestir e li requiren en virtut de les bules apostòliques e priviletgis otorgats al dit horde del benaventurat Sent Francés, que ascepte la dita casa e pose la hobra lo pux prest que puxa ésser la instrucció del dit monestir...16
Toma de posesión
El citado pergamino incluye también noticia de la toma de posesión del convento por parte de las monjas, que tuvo lugar el 1 de enero de 1517. Fue la primera abadesa de la comunidad sor Magdalena de Luxán, de Madrid, herma- na del mencionado gobernador general de la villa, aunque seguramente sólo a título honorífico, ya que a los pocos días regresó a la Villa y Corte y se trajeron, como hemos dicho, tres religiosas del convento de San Juan Bautista de la Pe- nitencia de Orihuela para que instruyeran a la nueva comunidad:
Innvocant la gràcia de Nostre Señor Déu, e aportant la dita casa en estament y deixant estar en aquella les reverents dona Magdalena de Luxan e Francisca Lopes, Catalina Fontes e Àngela Martinez e Anna Manena, monjes del dit horde de Senta Clara: Per so, lo dit pare frare Molins, estant presents, consentin e corroborant los magnífics mosén Diego de Luxan, cavaller, general procurador e batle desús dit, e
AHME, Copia manuscrita de P. Ibarra del pergamino olim no 11, sobre la fundación del
16
convento de monjas de Santa Clara (Sig. H-246-20).
19
Fundación