Page 11 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
de la dictadura de Primo de Rivera. Aquesta organització afavoria l’accés de les dones al batxillerat i la consecució d’una educació més igualitària en con- tinguts i professorat que la impartida fins aleshores sota el rètol d’educació femenina. Una estreta convivència, però, que ocasionaria conflictes fruit de la manca de maduresa d’un alumnat i d’una societat que encara no acceptava amb normalitat la presència de les dones en alguns àmbits públics. Llums i ombres d’unes pràctiques educatives que truncaria el franquisme, que va se- parar, ara si, els dos sexes i va marginar una altra vegada les dones dels estudis de secundària, en els quals havien començat a fer-se visibles.
Un esment particular mereix el relat acurat que Vicent Soler dedica a la re- construcció de la biblioteca de l’Institut per dues raons: la seua originalitat i la seua riquesa. Normalment són espais als quals no se’ls té en compte més enllà d’unes línies –quan apareixen– en les obres dedicades als centres educatius en no ser considerades com una de les seues parts més importants i caracterís- tiques. Tanmateix, al igual que la biblioteca personal retrata amb fidelitat l’es- perit i el tarannà del seu propietari en ser un reflex de les seues preocupacions intel·lectuals, les seues aficions, els seus gustos... la d’un centre ens permet un apropament a l’època i les preocupacions pedagògiques del seu professorat.
El fet gairebé miraculós de la conservació de la major part de la biblioteca original, i, de manera rellevant, la d’uns llibres que es van lliurar de les flames inquisitorials del franquisme, ens apropa a la part més intel·lectual del cen- tre. Al costat dels llibres de text recomanats, sorgeixen les grans obres de la literatura universal, però també de la resta de camps del saber, escrites per les màximes autoritats. Llibres de física, de matemàtiques, de ciències naturals, conviuen amb títols avui en dia de difícil accés com són els d’autors russos o de continguts revolucionaris. El com i perquè es van conservar és un misteri que l’autor deixa a la nostra imaginació, encara que aventura la seua hipòtesi. Per sort podem dir que, malgrat tot, com afirma l’escriptor Manuel Rivas «els llibres fan de mal cremar».
La derrota republicana i la desfeta del seu projecte educatiu va comportar la fi de l’experiència. Assumida pel propi Estat, la seua subsidiarietat respecte a la iniciativa privada, en especial de l’Església catòlica, aquesta va recuperar el seu tradicional predomini en l’àmbit de la secundària i la formació de les elits dirigents: la secundària torna a ser un privilegi dels econòmicament més forts.
L’Institut, doncs, es va tancar, a l’igual que molts altres al llarg de tot l’Es- tat. Passarien gairebé trenta anys sense que cap institut públic nou obrira les seues portes al País Valencià, i calgueren molts esforços econòmics i perso-
12