Page 9 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
que mirava vers la primària, amb la democratització que això suposava. I per aquesta raó afirmaven, de manera textual, que
de las dos vertientes que se han solido ver en la segunda enseñanza, la que mira a la Universidad y la que mira a la escuela primaria, es esta la que más interesa a las modernas democracias. Por eso la República española ha merecido desde el momento de su instauración atención preferente la educación secundaria1.
Es tractava, doncs, d’una orientació que comportava una intencionalitat so- cial, en voler estendre cultura i ciutadania a sectors més amplis de la població i clausurar una etapa històrica caracteritzada pel seu tret classista.
Perquè, no cal amagar-ho, la secundària sempre havia estat reservada a les elits econòmiques i socials, en especial a la burgesia alta i mitjana, de manera que l’accés a aquest nivell educatiu no estava condicionat per la capacitat intel·lectual, sinó pel fet de gaudir d’una posició econòmica forta. Aquesta els permetia pagar uns estudis cars de batxillerat, dispensats per institucions pri- vades, –en gran part regides per ordres religiosos–; i també poder prescindir de l’ajut econòmic que l’estudiant aportaria si s’haguera incorporat al món laboral.
Tot plegat, el Ministeri, conscient que l’arrelament de la democràcia passa- va per facilitar l’accés a la petita burgesia i als membres de les capes altes de la classe treballadora a l’ensenyament mitjà, inicià una política de creació de centres públics de secundària. Per tal de compensar el dèficit, s’inauguraren al llarg de tot l’Estat espanyol deu centres, entre aquests l’Institut Nacional d’Elx, ubicat en una població sobretot obrera a la qual calia preparar profes- sionalment i cívica.
El llibre que tenim entre les mans ens narra la creació, el desenvolupament i el final d’aquesta experiència educativa, la de l’Institut Nacional de Sego- na Ensenyança d’Elx, tan arrelada a la República que la caiguda del règim democràtic va suposar també el final del centre. És per aquesta raó d’imbri- cació estreta entre institució docent i sistema polític que la va propulsar per la qual l’autor, Vicent Soler, comença la seua exposició convidant-nos a fer, de manera rigorosa, amena i documentada, un recorregut per l’Elx republicà. Per les primeres pàgines desfilen els polítics i la població amb tota la càrrega d’il·lusions que el 14 d’abril va suposar, i, a poc a poc, va sorgint, també, el
1. Gaceta de Madrid, núm. 283, 10/10/1931, p. 185. 10