Page 88 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

Llibre Major de repartiment de les aigües de reg, 1470. Fons de l’Arxiu Històric de la Comunitat de Propietaris de les Aigües de la Séquia Major del Pantà d’Elx, depositat a l’Arxiu Històric Municipal. Fotografia: Jaime Brotons.
el 1902: desviar les aigües del riu, evitant-ne l’entrada a l’embassament. La seua importància econòmica es va reduir sensiblement per portar aigües al·lòctones i va entrar en una lenta decadència.
El pantà va suposar l’aportació de noves aigües per al reg. Des de la seua edificació, i fins a la cessió de la presa als propietaris, este recurs suplementari va ser administrat per l’autoritat pública, que participava en el mercat de l’aigua i procedia a la venda diària del dret d’ús, com feien els propietaris. D’esta manera, es distingia entre “l’aigua senzilla”, la que pertanyia als titulars, i “l’aigua doble”, la que es posava a la venda quan l’embassament acumulava aportacions per pluges o per excedents riu amunt.
Tenim informació sobre l’aigua doble, de manera més o menys continuada, des del 1675 fins al 1802, amb una sèrie de volums que reunixen diversos anys, fins al 1772, i, a partir d’esta data, relacions anuals. Forma part de l’Arxiu de la Comunitat de Propietaris de les Aigües de la Séquia Major del Pantà d’Elx, actualment depositat en l’Arxiu Històric Municipal, i es tracta de registres de les vendes, on es poden seguir les actuacions realitzades. Els esmentats registres constituïxen, a més -incidirem en això més endavant-, un material de primera mà sobre el preu de l’aigua de reg durant eixos anys.
La denominació “doble” feia referència al volum, comptabilitzat en “fils”1, que havia de deixar-se eixir per la paleta o conducte del pantà cap als canals de distribució: l’aigua “senzilla”, que pertanyia als propietaris, i el mateix volum -o fils- que constituïa el “doble”.
Un funcionari, el pantaner, al càrrec del qual estava la vigilància del pantà, havia de comparéixer davant de les autoritats sempre que es produïra l’entrada d’aigua en l’embassament. Això va fer, per exemple, este funcionari, el 31 de març del 1780, quan al matí, “habiendo registrado en la madrugada de este día las aguas del pantano... como hace todos los días en cumplimiento de su obligación”, es va presentar a l’Ajuntament per a comunicar l’augment del volum en el vas de la presa i els dies estimats en què se’n podia fer la venda.
El pantaner també indicava quin era, al seu entendre, l’origen de les aportacions. En la majoria de casos, pujades del volum per pluges en el terme o els seus voltants. De vegades, l’aigua procedia de les poblacions de la vall del Vinalopó, de les fonts pròpies de la vila, aigües que aboquen naturalment al riu. Així, el 9 de juny de 1778, compareixia el pantaner, Manuel Aznar, i declarava que “habiendo dado la vuelta al pantano hasta la entrada de las aguas del mismo, había advertido que entraba en el mismo una porción de agua, más del doble de la regular, que viene de las fuentes propias
“Que suelte el doble en ora regular”: el procés de la venda