Page 90 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

Nicolini, qui apareix en la subhasta repetidament els anys 1784, 1785, 1786 i 1787, i que uns anys més tard, el 4 d’abril del 1798, apareix com a regidor del municipi i formant part de la Junta de Propis i Arbitris.
Les vendes diàries continuaven fins que l’aigua de l’embassament arribava “al punto determinado del sencillo”. En eixe moment, les autoritats ordenaven al pantaner que “a la hora acostumbrada cierre el doble”.
El conflicte al voltant de l’aigua doble a finals del segle XVIII
La construcció de la presa pel municipi i la introducció de noves aigües en el mercat local van poder provocar conflictes des d’un principi. No obstant això, a partir de la documentació que analitzem, estos conflictes es fan presents de manera manifesta en la segona meitat del segle XVIII, en el moment en què l’expansió agrària al terme faria ben visible la diferència entre els que posseïen aigua des d’antic i especulaven amb ella, i els que no hi havien pogut accedir a la propietat. Així, llegim en un document del 1777 que els principals beneficiaris de les aigües del pantà eren aquells “vecinos y hacendados de esta villa que no tenían agua manantial o no tenían la que bastase para el riego de sus heredades”2. És a dir, veïns amb terra però sense propietat sobre l’aigua o amb aigua insuficient, obligats, per tant, a acudir al mercat local.
En la segona meitat del segle XVIII, es van produir, a més, importants canvis en la gestió de l’embassament. A partir del 1760, la Junta de Propis i Arbitris es faria càrrec de la gestió del pantà, declarat propi el 1743 (Jaén i Urbán, 1999: 30), i es van substituir els magistrats municipals. Les juntes de propis i arbitris es creen l’esmentat any 1760 com a òrgans de control de les hisendes locals per l’administració borbònica i assumirien el govern econòmic dels municipis. Formada per l’alcalde major, dos regidors i el síndic procurador general, càrrecs tots ells municipals, a les reunions també assistia el comptador fiscal de
“Plano de la laguna de la ciudad de Villena y sus remanentes, con los del Caudete y el campo, ojuelos, fuentesitas que aparecen en el carrizal, asta el pantano se Sax”. Subscrit per Marcos Evangelio, el 1760. Fons de l’Arxiu Històric de la Comunitat de Propietaris de les Aigües de la Séquia Major del Pantà d’Elx, depositat a l’Arxiu Històric Municipal.
propis, un funcionari reial a qui corresponia l’autorització de qualsevol pagament.
El producte de la venda es dedicava a pagar el manteniment de la presa o unes altres despeses, com ara les obres del temple de Santa Maria3. Però l’aigua embassada per les pluges (no així la que procedia de Villena), a partir de l’any 1743, es destinaria, per ordre del Consell de Castella, a pagar les pensions anuals del cens de 12.000 lliures de capital carregat per la vila, per a fer la presa, a favor de Tomás Vaíllo de Llanos.
Cal assenyalar que la gestió per part de la Junta de Propis i Arbitris va incorporar a l’administració de les aigües de reg del municipi un càrrec, el comptador fiscal de propis, alié als interessos del mercat local de l’aigua i que, en el compliment de les seues funcions -la supervisió de la gestió dels recursos de viles del regne a fi d’una major eficiència i un major control per part de la monarquia- no podia menys que entrar en conflicte amb l’oligarquia local, que n’acumulava la propietat i dirigia el govern municipal.