Page 89 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

Plànol del pantà realitzat arran d’un projecte, dirigit per l’enginyer Alejandro de Retz, de realitzar una séquia per a conduir les aigües vives. Subscrit per José Artigues, el 1732. Fons de l’Arxiu Històric de la Comunitat de Propietaris de les Aigües de la Séquia Major del Pantà d’Elx, depositat a l’Arxiu Històric Municipal.
de esta ilustre villa, dimanada al parecer de alguna lluvia ocurrida en los términos de los lugares de Elda, Sax u otro de los lugares que existen a la parte superior”. De vegades, el pantaner indicava el lloc concret: “parece ser del pantano de Elda, respecto de que ha venido y viene por la rambla de la misma sin concurrencia de lluvia” (1 d’octubre del 1777), “de aguas que entran y discurren según parece de la laguna de Villena” (4 de febrer del 1781), etc.
Després del testimoni del pantaner, arreplegat per escrivà públic, les autoritats ordenaven procedir a la venda diària dels nou fils d’aigua doble, el mateix nombre de fils que diàriament es distribuïen per la séquia Major: quatre fils i dos quartes de nit i quatre fils i dos quartes de dia. S’ordenava al pantaner que compareguera diàriament per a informar de qualsevol novetat i que, per a coneixement del públic, es pregonara l’acord de venda. Així, el 30 de maig del 1776, “por voz de Francisco Plaza, pregonero, a son de tambor, se publicó bando en la boca de noche de dicho día en los sitios acostumbrados, dando a entender la venta de agua doble, que se empezaría por la mañana, a las ocho de la mañana, en la Troneta, lugar señalado para dicho fin; previendo que el
que quisiese comprarla acudiese al mencionado sitio...”.
La venda es feia per subhasta al millor postor i la documentació arreplega els noms dels compradors, el volum d’aigua adquirit i el preu pagat. Este, al llarg del període, patix grans oscil·lacions, que depenen de l’abundància o no de pluges, però també d’un fenomen d’especulació al voltant del preu de l’aigua que s’accentua en l’últim quart del segle XVIII, quan l’expansió agrària al terme d’Elx, com ja hem assenyalat més amunt, estava prop dels límits màxims del seu creixement territorial. Una simple comparació entre dues dates del període resulten il·lustratives del que diem: el 17 de desembre del 1779, es ven el fil a tres quinzets i els nou fils del dia reporten 46 quinzets i 2 diners; en l’arc contrari, el 25 de gener del 1791, un fil es ven a 310 quinzets i els nou fils del dia reporten 2.283 quinzets.
Una altra qüestió interessant que planteja la documentació és la possibilitat de fer un seguiment dels compradors i del volum d’aigua adquirit. Un cas significatiu és el de Sebastián
1. Vegeu, en este mateix catàleg, en l’apartat dedicat a la “Terra assedegada”, el punt 2.2, dedicat a “fils i séquies”.
| El poder de l’aigua |