Page 344 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)
P. 344
Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Francés, l’autor del qual era un professor d’un institut i tenia un nom molt rar, Tarsicio Seco y Marcos,1 un manual de francés molt bo..., on vaig aprendre la faula de Jean de La Fontaine «Le corbeau et le renard»...
Maître Corbeau, sur un arbre perché, Tenait en son bec un fromage.
Maître Renard, par l’odeur alléché.
Lui tint à peu près ce langage:
Hé! bonjour, Mosieur du Corbeau.
Que vous êtes joli! Que vous me semblez beau!
(La recita fins al final)
L’ensenyament era memorístic, només excepcionalment era diferent. Un dia arribà un professor de Literatura, don Eusebio, portava una jaqueta molt llarga, de fet l’anomenàvem «Eusebio Jaqueta». Este home ens ensenyà a interpretar els textos..., era extraordinari. Sembla que passava molta fam a Madrid i donya Carmen se’l portà a Elx a donar algunes classes, estigué un curs i fou el primer que ens ensenyà la interpretació de textos. Don Luis Chorrro y Juan, per exemple, d’interpretació de textos no res..., memorístic tot. En Ciències o Física i Química no férem cap pràctica de trellat.
Conserve el llibre de qualificacions. En aquella època les notes que resultaven per al curs eren una mitjana de totes. Així, per exemple, en seté curs les Matemàtiques, com que no les enteníem, ens les aprenguérem de memòria; de tota manera, a mi em posaren un u. Però, com en Religió, don José Buigues «el Cepet», era oncle del meu amic Paco Quereda, em posà un deu; en Història tenia un nou; en Literatura, un altre nou..., però, com dic, en Matemàtiques, un u, i..., amb «el tio Tàpena», el de Ciències Naturals, que ens tenia mania a tots, un cinc pelat. En fi, tragueren la nota mitjana i vaig aprovar i vaig poder passar a fer l’examen d’Estat.
Un dia arribàrem un poc tard Paco Aledo i jo a l’aula dels bitxos, on estava fent la classe «el Tàpena» i ens digué, cridant-nos, que no podíem entrar per haver fet tard. Com que l’aula estava oberta per dalt, la paret no arribava al sostre, Paco Aledo s’enfurismà i li llançà per damunt de la paret a dins de l’aula uns ferros que havia agafat d’una altra aula..., sonà la tamborinà i vam eixir corrents (riu). Malifetes d’estes en féiem una darrere de l’altra.
1. http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/lecturas-francesas-tomo-2/lecturas-francesas-tomo-2.pdf
344
