Page 345 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)
P. 345

 Jesús Sánchez Pomares
 Tots els professors tenien malnom, «el tio Xolico» era el farmacèutic, don Juan, que donava Matemàtiques, «la carabina de Ambrosio», i així tots.
Hi havia ganes d’estudiar i de saber, encara que molt pocs pensàvem a continuar estudiant en la universitat. La majoria acabaria en fàbriques de calçat. Els pares d’Aledo tenien una fàbrica; també els de Soriano. Un dels Soriano estudià Medicina, uròleg, que es casà amb una filla de Balcázar, el nostre professor.
Durant la guerra, mon pare, seguidor del partit de Gil Robles, la CEDA, estigué amagat a Baza, on tenia un cosí germà, Sebastián Meca, que era d’Esquerra Republicana; ma mare estava aquí a Elx, amb mon germà Mario, nascut feia poc, i jo estava amb unes ties, a Llorca. Recorde que, acabada la guerra, i estant en una cua d’una església perquè ens donaren un xusco de pa negre, em vaig marejar..., un recorda els moments traumàtics de la guerra també.
Tots els exàmens els férem en el Col·legi, no férem cap examen en l’Institut d’Alacant. L’únic examen que realitzàrem fora, com he dit, fou el d’Estat..., que l’aprovaven tan pocs que al final el suprimiren. Si hagueren continuat amb l’examen d’Estat haurien deixat les universitat buides. De la meua promoció només acabàrem en la universitat Pedro Giménez, que estudià metge dentista, Vicente Sánchez Agulló, Química, Paco Quereda, Filosofia i Lletres i Tomás Vives, Heliodoro i jo Dret..., dels vint que començàrem; també aprovà José Rogelio Buendia, que s’havia incorporat al Col·legi per a fer els dos últims cursos. José Rogelio ha sigut catedràtic d’Història de l’Art a la Universitat de la Laguna, son pare era metge i poeta. El percentatge d’estudiants universitaris d’Elx era el més baix de la província; per exemple, si a Madrid ens reuníem en un lloc sis o set d’Elx, d’Alcoi n’hi podien haver uns trenta.
En Política hi havia un professor que s’anomenava el senyor Buil.2 Era un fanàtic de la Falange, l’únic bo que recorde és que se li acudí d’organitzar un equip de futbol..., anàrem a jugar contra l’Institut d’Alacant. Una volta li preguntà al meu amic Paco Quereda: «¿Cuándo se fundó la Falange, en qué fecha y dónde?», Paco, que tenia molt de sentit de l’humor, li contestà: «No se si fue un 21 de noviembre o un 26 de diciembre», el professor s’enfurismà i li digué «¡De manera que a usted le es igual! ¡Márchese!» (riu). Ja en seté curs, per examinar-nos d’esta assignatura, vingueren d’Alacant tres «tios», que constituïren un tribunal de Formación del Espíritu en el Col·legi. A un amic nostre, Miguel Miralles, li preguntà el tribunal: «¿Cómo se llaman los sindicatos del nacionalsindicalismo?», com
2. Rogelio Buil Mira, oficial instructor del Frente de Juventudes.
 345



























































































   343   344   345   346   347