Page 225 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
mi padre hubieran hecho lo mismo; mi tío Manolo pasó la guerra con prisión atenuada, sólo podía ir de Elche a Guardamar.
[...]
Aprobé todo el magisterio en un año, todo con notables. Nos llamaban «las maestras del duro» por hacerlo en un año.
Volví a Elche y me dieron una escuela en Redován. No me gustaba nada y mandaba a Elvirita y no paraban de denunciarme porque ella no era maestra, entonces mi tía, como tenía muy buenas amistades, habló con D. Filiberto Aguirre, Arcipreste de Santa María, se lo contó y él habló con el secretario del ayuntamiento y me colocó en las oficinas centrales.
Era el año 40 y entonces me empeñé en opositar al Ministerio del Interior, quería ser policía, así que me dejé el ayuntamiento después de un año más o menos. Me fui a Madrid y suspendí.
Tomás García Sempere, naix a Elx el 1924, i va morir el 2002. Fill d’An- tonia i de Juan, aquest propietari de la confiteria García-Glorieta. La confiteria serà una de les moltes escoles que tindrà Tomás García Sempere. Aquest es- tudià el batxillerat a l’Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx. El 1954 fou ordenat rector i exercí la tasca pastoral a parròquies d’Elx, Torrevella i Benidorm. En aquesta ciutat, que li té dedicat un carrer a la seua memòria, va construir l’església del Bon Pastor i hi exercí des de 1964 fins a la seua jubilació. Va ser actor La Festa durant 27 anys on representà l’Àngel Major de l’Araceli. Professor del col·legi Lope de Vega de Benidorm. Les paraules de Juan, el seu nebot, ens poden apropar a la humanitat de «Don Tomás» i desvetllen la seua passió per excel·lència: «su legado es el recuerdo que nos ha dejado de su capacidad de observación y deleite con las pequeñas cosas que cada día se nos ofrece: los colores del otoño, el revolotear de las avispas, la trayectoria zigzagueante de las liebres...» Tomás García fou un savi entomò- leg de formació autodidacta; col·laborador de diverses associacions i grups de treballs, com ara del Grupo de Trabajo sobre Lucánidos Ibéricos (GLTI). Va descobrir una papallona que porta el seu nom, Lysandra Semperi. Té multitud d’articles i tribunes que criden a una major preocupació pel medi ambient i diverses col·laboracions científiques sobre entomologia. El Museu Etnològic de Puçol (Elx) començà a interessar-se pels estudis dels insectes de la zona sota la direcció i assessorament de Tomás García. A la mort del rector, aquest Museu rebé la seua completa col·lecció particular d’insectes. A continuació mostrem dos extractes del diari de Tomás García Sempere que fan referència a l’Institut i la relació amb la seua passió per l’observació de la natura.
226